Transferència embrionària

Introducció

Les dos últimes dècades s’ha observat una disminució de la fertilitat i un increment de la producció lletera. La disminució de la fertilitat s’associa a un progrés genètic, com les millores en nutrició i maneig, que a desencadenat un augment continu de la producció de llet. Aquest increment de la producció de llet, també s’ha relacionat amb la incidència de parts dobles, no desitjats en vaca lletera, ja que provoquen una disminució de la rendibilitat del ramat i longevitat dels animals i un augment d’ús d’antibiòtics. Una de les estratègies més efectives per millorar la fertilitat de les vaques lleteres, sobretot en èpoques càlides, o reduir parts dobles i per tant, gestacions dobles, és la transferència d’embrions. Amb la transferència d’embrions, els efectes negatius de baixada de fertilitat i augment de pèrdues de gestació, es veurien dràsticament reduïts.
La transferència embrionària permetria centrar les vedelles i primípares en la producció de filles d’alt valor genètic per a la reposició, i a les multípares en la producció de llet. Així s’augmentaria el número de lactació mitjana de l’explotació i el preu dels vedells venuts. Malgrat tots aquests beneficis, aquest sistema no està implementat a Espanya, ni a Europa. Caldria fer un canvi de mentalitat per part dels ramaders i del propi veterinari, per tal de fer un ús rutinari d’aquesta tècnica en femelles de més de dos parts en granges lleteres comercials. Aquesta tècnica només es podria implementar en granges amb bon maneig, on altres factors que podrien afectar el procés, com la nutrició o l’estrés, estiguin controlats.